La mare i el Pare esperen amb il·lusió l'arribada del nadó. Però M, que rep aquest nom amb forma d'onomatopeia a falta d'un altre que li encaixi millor, és un nadó de pell rugosa que no ve de gust acariciar. Tampoc és rosat, sinó pardusco i pelut. A més, crida i grunyeix sense parar, es nega a prendre llet, a banyar-se oa dormir amb les estúpides cançons de bressol que el col·loquen prop del bressol. Per sorpresa dels pares, M és una criatura salvatge i indòmita amb una visió molt particular del món que l'envolta. En aquesta tessitura, els pares es plantegen si van prendre la decisió correcta…
El texto indaga sobre la infancia como núcleo salvaje de nuestras vidas. Nos invita a reflexionar sobre los deseos y las necesidades que proyectamos sobre los demás, y sobre cómo esa proyección condiciona los vínculos que construimos. Cuestiona la maternidad y la paternidad como mística absoluta de nuestro tiempo, y los diversos efectos colaterales, tanto personales como sociales, que genera (frustraciones, culpa, miedos…). Rastrea la relación entre infancia y mundo adulto: las sinergias que se crean (orden vs. desorden; norma vs. anarquía;…). Y nos invita a considerar la complejidad que todo aquello que no se deja clasificar o definir con facilidad (‘lo diferente’) plantea a nivel social.
