A partir dels noranta, Mèxic viu una sèrie de transformacions a l'àmbit cultural: s'impulsen fires de llibres, s'estableixen premis i estímuls a la creació dramatúrgica, i s'amplien les publicacions de teatre per a nens i joves.

En aquest terreny es comencen a entreveure obres que proposen una estètica que sobrepassa l'afany educatiu o alliçonador, que en anys anteriors dominava els escenaris. És a partir de la primera dècada del segle XXI quan el teatre per a nens a Mèxic exposa temes que durant molt de temps van romandre silenciats, com són la malaltia, la migració i la mort.

En aquest sentit, el llibre estudia el panorama més recent de la dramatúrgia per a nens a Mèxic. Partint d'una revisió sobre el concepte d'infància, la relació amb la literatura infantil, els autors i els temes a la dramatúrgia, s'aprofundeix amb l'estudi de tres obres: Martina i els homes ocell, de Mónica Hoth, Adéu, estimat Cuco, de Berta Hiriart, i Nen d'octubre, de Maribel Carrasco, obres que permeten determinar si hi ha una estructura particular en la dramatúrgia per a nens actual i conèixer quins són els elements que la componen i les seves constants.